 |
| (Coit 21. Imatge de Frédéric Delangle, presa d'ací) |
Es va morir a la primera, i tots
deien si hauria mort altres vegades,
de tan rebé com va morir, com si
ho tingués assajat, cara l’espill, com els actors i com els oradors
que verifiquen o constaten certes
actituds. Va morir a la primera,
i ho féu sense faltar-li cap detall,
amb tota dignitat iconogràfica.
Interrogada sobre antecedents,
l’esposa no pogué adduir-ne massa,
com no fos aquell dia, ja llunyà,
que en culminar un coit tingué un pantaix
i tardà en recobrar-se tres quarts d’hora.
Vicente Andrés Estellés
Obra completa 1. Recomane tenebres
Ed. L'Estel, València, 1972
Entrades
4 han deixat la seua empremta:
El poema una joia...
Ara t'he de dir que, sense fixar-me massa en el títol he entrat pensant que deia el gran foc dels cabrons...
Genial Estellés.
Com sempre.
Que curiós:"va morir tan rebé com si ho tingués assajat". Bé, la mort és el darrer acte del teatre de la vida...
I és que n'hi ha gent arriscada!
Gran Estellés, sí.
Salut i poesia.
Publica un comentari a l'entrada