EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimarts, 19 de febrer del 2013

EL GRAN FOC DELS GARBONS


(Coit 21. Imatge de Frédéric Delangle, presa d'ací)
51

Es va morir a la primera, i tots
deien si hauria mort altres vegades,
de tan rebé com va morir, com si
ho tingués assajat, cara l’espill,

com els actors i com els oradors
que verifiquen o constaten certes
actituds. Va morir a la primera,
i ho féu sense faltar-li cap detall,

amb tota dignitat iconogràfica.
Interrogada sobre antecedents,
l’esposa no pogué adduir-ne massa,

com no fos aquell dia, ja llunyà,
que en culminar un coit tingué un pantaix
i tardà en recobrar-se tres quarts d’hora. 

Vicente Andrés Estellés
 Obra completa 1. Recomane tenebres
Ed. L'Estel, València, 1972

4 han deixat la seua empremta:

zel ha dit...

El poema una joia...
Ara t'he de dir que, sense fixar-me massa en el títol he entrat pensant que deia el gran foc dels cabrons...

Glo.Bos.blog ha dit...

Genial Estellés.
Com sempre.

M. Roser ha dit...

Que curiós:"va morir tan rebé com si ho tingués assajat". Bé, la mort és el darrer acte del teatre de la vida...

Calpurni ha dit...

I és que n'hi ha gent arriscada!
Gran Estellés, sí.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada