(Diògenes, Jules Bastien-Lepage, Museu Marmottan Monet, París) |
He travessat tantes
vegades
aquest riu que no sé
en quina de les dues
vores
em trobe.
He viscut tantes
vegades
aquest sentiment que
no sé
a quina sensació
he d’aclamar-me.
He caminat tantes
vegades
per aquest camí que
no sé
on m’ha dut
ni on estic.
Per a orientar-me,
però,
no vull oblidar
el riu, els sentiments i el camí.
3 han deixat la seua empremta:
No sap a quina banda del riu és, ni la sensació que li produeix un sentiment, ni on el porta el camí...Però no vol oblidar el riu, ni el sentiment, ni el camí, malgrat aquest no oblit, el faci està una mica desorientat...
Petons.
Un bon poema, m'ha agradat.
La desorientació forma part de la vida. En algun moment tots dubtem.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada