EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 9 d’abril del 2013

POEMA AMB DATA (XXXIII): (9-4-72)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
(9-4-72)
Los límites de la carne germinan
en sus armas: la materia
piensa la sangre de los cuerpos
un cuerpo sólo se hace visible
cuando crece en la carne de otro cuerpo.

Eduardo Hervás
(Poema excluido de Perfecto fuego)
Obra poética
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

Unknown ha dit...

M'encanta la frase final, és una manera preciosa d'acabar el poema

Calpurni ha dit...

Preciosa frase i a més a més amb força.
Salut i poesia.

Publica un comentari a l'entrada