EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 14 de juny del 2014

VIATGER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Profunda saviesa
del viatger,
 sempre a l’encalç del sol!
Gemma Gorga

El pas del viatger és sempre fugisser
com una fuetada de llum en esmorteir-se el sol
finalment rere les muntanyes.

El viatger enfosqueix i a cada pas
s’ompli de silencis. Només reté en la memòria
un dolor perfumat, una resignada decepció.

S’afona a poc a poc com ànima de pols
que perd els seus crepuscles
en la immensitat de la nit.

Sap que quan avança pel bosc d’utopia
ja no hi resten passos al darrere
doncs es trasmuden en fulles d’oblit.

També sap, però, que la quietud,
no és alternativa a la vida.
Cal recórrer-la sobre cavalls salvatges,
sempre a l’encalç del sol,
             sempre a l’encalç de la llum.

Jesús Giron Araque
Llibre de contemplació
Ed. Germania, 2013


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

I tant , hem de procurar sempre anar endavant, que la llum ja ens assenyala el camí, és l'única manera d'intentar aconseguir una utopia...
Bona vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Crec no hi ha cap altre camí possible: sempre endavant, sempre a la recerca de la llum.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada