EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 25 de setembre de 2014

ADVENIMENT DE L'ODI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
2

us escric cada nit cada dia quan baixa
com un ocell de blanques ales
entra a la casa
i escampa sa presència
a les fulles resseques
del llibre de poemes la novel•la
a mig llegir
la tassa de cafè les llargues hores
de la tarda les cuixes
rodones de l'amant
desconeguda en llits
furtius obertes a inhòspits delits
insospitats rancors                    
                                 la solitud
amb un perfum de préssecs
pomes codonys
en descomposició
                              la solitud
rellisca com un peix
a l'interstici obturat de les coses
fletxa segura al cor vençut
                                               de les coses
magma vessat com una pena immensa al costat
esvaït de les coses
Jaume Pérez Montaner
Adveniment de l'odi
Ed. Tres i Quatre, 1976
Més sobre l'autor, ací.



3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquest ocell de blanques ales em sona a inspiració...I la solitud és tan agraïda quan la necessitem! Si no l'hem triada pot ser tot un patiment...
Bona nit, Jesús.

Calpurni ha dit...

Cometari de Jaume Pérez Montaner al Fecebook:
"Encara m'agrada el poema. Gràcies, Jesús!"

Calpurni ha dit...

La solitud sembla un concepte negatiu però com ben dius, M. Roser, de vegades la necessitem.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada