EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 9 de setembre de 2014

NO HI ETS [MONTSERRAT ABELLÓ]

Ha començat a viure eternament Montserrat Abelló.

No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d’un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me’n, aquest
sentir-te tant a prop
fa que se’m fongui
la tristesa.
Montserrat Abelló
Memòria de tu i de mi
Ed. Denes, 2006
Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Igual està en aquest retall de cel blau que ella veia. Vaig tenir la sort de conèixer la Montserrat personalment, tot un honor. Descansi en pau.
Bona vesprada, Jesús

Calpurni ha dit...

De segur que Montserrat és al cel blau i continua escrivint poesia per a nosaltres.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada