EMPREMTES

”Un vers bell renaix indefinidament de les seues cendres”. Paul Valéry

dilluns, 22 de setembre de 2014

VEURE'S...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Veure's al centre del temps,
a través del cristall de la nit,
construint un paisatge
invisible.
El lloc del silenci
per a aquesta veu. Aquesta veu
contra mi. Jo
parlant
sol. 

José Luis Jover
Paisaje
Ed. Pre-textos, 1981
Més sobre l'autor, ací.

(Traducció del castellà feta per mi)

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'agrada que la lluna sigui al centra de l'univers...Però com a persones, penso que aquest honor de ser el centre, cal deixa-lo als altres...
Petonets.

Calpurni ha dit...

El centre d'algunes coses sempre és el límit d'altres.Gràcies pel comentari, M. Rosar, fidel comentarista.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada