 |
| (Imatge pròpia) |
de les seues robes,
més tard de la muda, després de la pell,
després de la carn i els ossos, fins que, en acabant,
va romandre aquesta senzilla, càlida, neta substància,
que tot sol, invisible i sense mans, modelava
en petits pitxers, versos i homes.
I potser, un d'entre aquests, fos ell mateix.
(Traducció del grec de Jesús Cabezas i Rubén Montañés)
Iannis Ritsos
Grecitat
La Forest d'Arana, 1992
Més sobre l'autor, ací. 
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
S'ha tornat eteri, però té la sort de poder començar de zero...Serà un vers o serà un home? o un home fet de versos!!!
Bon vespre, Jesús.
Em quede amb un home fet de versos, és ben bonic.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada