EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dissabte, 20 de setembre de 2014

LA VISITA DEL DISFRAZ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Han venido a la casa libélulas y trasgos,
mariposas nocturnas a sapos adheridas,
tigrecitos con hambre de inocente gacela,
capitanes piratas irascibles y fieros,
feas brujas que ocultan a tímida muchacha
y al revés, damiselas que el súcubo sostiene.
Me dan besos, me atacan, pellizcan mis flaquezas,
me recuerdan perdida, casi ciega y silente
en las inmensidades de donde me sustraen,
pero nunca me escuchan si les hablo del agua,
ni entienden, si traduzco el viento a sus oídos.

Del hielo sacan trozos de mi antiguo cadáver
y me muestran los ojos, los dientes que tenía,
sin dejar de mentirme inefables recuerdos
que, aseguran, desnacen a posible presente:
Amores ya perdidos, ausentes y olvidados,
que buscan encarnarse en ahoras, en lunas,
en música, en jardines, en caricias prescritas,
en góndolas que pasan bajo el arco de triunfo...

(Mis trágicos lisiados, mis mendigos, mis locos,
mis gatos, sor Cecilia, mis payasos, mis muertos,
se ríen al mirarnos.)

Maria Beneyto
(Poema inclós al CD Diàfora produït pel grup poètic "Argila de l'Aire")

Més sobre l'autora, ací.

Ací es pot gaudir del poema recitat magistralment per M. Carmen Sáez, poeta i membre del grup Argila de l'Aire.

Poema enviat al poeta Joan Navarro per al seu Llibre del Tigre.


2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Tens raó, un poema molt ben recitat...M'agrada el començament, sembla de llegenda dels boscos del Cantàbric...
La resta el trobo com molt pessimista i força tràgic, és difícil comentar un poema de la Maria Beneyto!
Bon diumenge.

Calpurni ha dit...

Tens raó, M. Roser, la veu de M. Carmen Sáez és preciosa. El poema té això que dius tu: una mena d'infantil al començament però molt dur al final. Maria Beneyto escrivia així de bé.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada