 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
car també se'n seguia
d'aquell esguard verd com el meu
una clara vesprada
de setembre en dissabte al tren
Joan Vicent Clar
Amb tinta xinesa
La Forest d'Arana, 1992
Més sobre l'autor, ací.
dimarts, 2 de setembre del 2014
EL QUE ERA CERT...
car també se'n seguia
d'aquell esguard verd com el meu
una clara vesprada
de setembre en dissabte al tren
Joan Vicent Clar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
M'imagino l'escena uns ulls verds que ensopeguen amb la mirada d'uns altres ulls verds, que té al davant i és un moment màgic...Mentre, el tren va fent camí!
Petonets.
Una escena preciosa, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada