![]() |
(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
car també se'n seguia
d'aquell esguard verd com el meu
una clara vesprada
de setembre en dissabte al tren
Amb tinta xinesa
La Forest d'Arana, 1992
Més sobre l'autor, ací.
![]() |
(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
2 han deixat la seua empremta:
M'imagino l'escena uns ulls verds que ensopeguen amb la mirada d'uns altres ulls verds, que té al davant i és un moment màgic...Mentre, el tren va fent camí!
Petonets.
Una escena preciosa, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada