EMPREMTES

La poesia és una manera de dialogar amb mi mateixa. MONTSERRAT ABELLLÓ

dimecres, 17 de setembre del 2014

EL COSTUM DELS CREPUSCLES

(Imatge pròpia)
He aprés el costum dels crepuscles
i tot sembla nàixer vell.
Em repetisc en cada viatge del dia, 
en el tràmit d'alenar.
És aquesta conformitat dels paratges
que esborre en trepitjar-los.

M'he begut la uniformitat d'espais
amb la seua senectut,
una grisor de vesprades,
còpia exacta de cada hora,
planura closa en el cos
que a poc a poc es fa aliè.

Cap drecera és nova per als ulls.

M. Carmen Sáez
El costum dels crepuscles
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els ulls s'enamoren dels colors del crepuscle, que mai són iguals, però sempre màgics...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I s'acostumen a ells.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada