EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimecres, 17 de setembre de 2014

EL COSTUM DELS CREPUSCLES

(Imatge pròpia)
He aprés el costum dels crepuscles
i tot sembla nàixer vell.
Em repetisc en cada viatge del dia, 
en el tràmit d'alenar.
És aquesta conformitat dels paratges
que esborre en trepitjar-los.

M'he begut la uniformitat d'espais
amb la seua senectut,
una grisor de vesprades,
còpia exacta de cada hora,
planura closa en el cos
que a poc a poc es fa aliè.

Cap drecera és nova per als ulls.

M. Carmen Sáez
El costum dels crepuscles
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Els ulls s'enamoren dels colors del crepuscle, que mai són iguals, però sempre màgics...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

I s'acostumen a ells.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada