EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 2 de setembre del 2014

EL QUE ERA CERT...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
el que era cert era el record
car també se'n seguia
d'aquell esguard verd com el meu
una clara vesprada
de setembre en dissabte al tren

Joan Vicent Clar
Amb tinta xinesa
La Forest d'Arana, 1992 
Més sobre l'autor, ací.

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'imagino l'escena uns ulls verds que ensopeguen amb la mirada d'uns altres ulls verds, que té al davant i és un moment màgic...Mentre, el tren va fent camí!
Petonets.

Calpurni ha dit...

Una escena preciosa, M. Roser.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada