 |
| (Imatge pròpia) |
París té el teu
mirar en la mirada
d’ençà el vint de
novembre
de mil nou-cents
noranta-cinc.
París plou com tu
plous capvespres àngels,
migdies llargs i foc
en l'abraçada.
París besa amb els
llavis amb què em beses
els besos més abril,
més mar en calma.
París camina el pas
que tu camines.
París té el teu
somriure, lluna i alba.
Marc Granell
Versos per a Anna
Ed. Bromera, 2003
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Preciós... Quins bons records de de l'ésser estimat, aquest París que té el seu somriure! Somriure de lluna i alba...M'agraden aquests capvespres àngels!
Bon cap de setmana.
Que bonic escriu aquest home!
Senzilles i belles paraules, sí.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada