EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dissabte, 1 de novembre del 2014

POEMA AMB DATA (LXIII): 1 DE NOVEMBRE

(imatge no identificada presa de la xarxa)
En dies com aquest, 
pètals de records, anhels i sentiments 
volen uns prop, altres llunyans, 
buscant en la memòria aquells que ja no estan 
però sempre estaran... 
En dies com aquest, 
de nou llance un clam, 
vull un bàlsam per estanyar tantes ferides, 
tantes vides perdudes, 
tants amants sense cossos al costat... 
En dies com aquest
voldria que tots tinguérem pau,
que poguérem visitar el lloc
on la mort enamorada
ha empresonat als nostres éssers estimats.
En dies com aquest,
voldria que ningú no hagués de reclamar
que s'obrira cap fossa,
o que vagara per cunetes i camps
pensant on els ossos amants
hauran anat a parar.
En dies com aquest,
voldria que els sentiments que volen
no deixaren de volar
i ens ompliren de nou la vida
de fraternitat, justícia i llibertat.
En dies com aquest,
voldria que mai es quedara un mort
sense dol i sense pau!
Pura Peris
Tast de vida
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

En dies com aquests els records ens assetgen i omplen de dol la memòria...Sort que els pensaments positius ens fan sentir en pau!
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre caldrà recordar els moments més positius.
Gràcies pel comentaris, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada