EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimarts, 16 de desembre del 2014

FOTOGRAFIES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sepia es el descolor de las fotografías amarillentas 
que en pocos años más se habrán borrado.
                                  J. E. PACHECO 

Entraré a la casa amb por d'espantar 
la pols adormida sobre les coses. 
Em colpejarà el temps 
que haurà clivellat rostres 
que ja ni recordava. 
Deposaré en terra 
la memòria, l'escut i les armes. 
Obriré calaixos i portes d'armaris, 
regiraré tots els mobles. 
Records d'alcàmfora i fustes corcades. 
Sota uns vells pantalons 
trobaré les fotografies. 
La pilota ben agafada, 
al costat del meu cosí. 
Tots dos davant la reixa 
de la finestra d'Angelita 
fixem la mirada al futur. 
Jo, que somric a la càmera, 
sóc el fill que no he tingut.

Iban L. Llop
Batalles de Sardenya
Ed. Bromera, 2010
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

M'encanten les fotos antigues amb aquell color sepia...Llàstima que amb el temps, s'acabaran esborrant.
Jo n'he recuperades unes quantes, però , és clar, ja no és el mateix...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

El temps ho canvia tot, inclús el punt de vista.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada