 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Cinc de gener i les sabates
buides
De tu.
Només un mail trenca el matí
Com un discurs de palla universal
Que em distrau l'efecte de l'alprazolam.
De tu.
Només un mail trenca el matí
Com un discurs de palla universal
Que em distrau l'efecte de l'alprazolam.
Demà, sense ganes, vaig a Madrid,
En quin cantó o taula de marbre
Oblidaré el teu tacte d'orquídia,
La llum dels teus llavis que m'ha encés
Una estació nova de cireres?
Oblidaré el teu tacte d'orquídia,
La llum dels teus llavis que m'ha encés
Una estació nova de cireres?
Queda't amb la dignitat que
albire
Des de les meues pupil·les d'herba.
Des de les meues pupil·les d'herba.
Marisol González Felip
Contratemps
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Aquest cinc de gener amb les sabates buides, m'ha recordat quan les posava al balco i el dia sis al matí, sempre hi havia alguna coseta...Res a veure amb el significat del poema, ja ho veig!
Bon vespre, Jesús.
Sempre esperem alguna cosa. Més els dies marcat per a rebre-la.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada