[Imatge pròpia] |
Ei,
si pot ser i amb respecte,
demane als llavis de l’enigma
el bes impol·lut de la lucidesa;
als ulls de l’aigua incitant
que m’atrape amb la seua núbil transparència;
als navegants del silenci
demane les fronteres del futur;
a les innomenables nits,
el perfum dels somnis estelats;
a les mans amables, foc i pa
que dur-me a la boca.
Tot això,
ei,
si pot ser.
2 han deixat la seua empremta:
M'agraden aquestes llums que il·luminen el teu prec...Ho demanes tan educadament i amb tant de respecte, que segur se't concedirà. Jo m'apuntaria a bona part d'aquests precs, si pot ser, és clar.
Bon vespre, Jesús.
Si se'm concedeixen serà una meravella, si no, continuaré demanat-les.
Gràcies, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada