 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
dimarts, 28 d’abril del 2015
PENSAMENTS PINTATS (XXXII)
dissabte, 25 d’abril del 2015
MOMENTS
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Aturem el rellotge d’etern
retorn (...)
Enric Sanç, ‘Levitat de l’ésser’
Les hores concèntriques, 2013
Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa,
un bri de blat a la deriva del rierol.
La fulla que cau de l’arbre
dibuixa una ziga-zaga.
Mentre, no puc evitar-ho,
un rumb en la mirada
i el pensament a la deriva.
Durant eixe precís moment
el temps s’atura,
et converteixes en levitat
i pots escoltar el teu interior...
fins que la llunyana campana
fa sonar un quart
levitat breu.
Carmen Raimundo
Moments, paisatges, petits tresors
(poemari inèdit)
Més sobre l'autora, ací
[Poema que forma part del poemari guanyador del Xé Premi de poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona]
dijous, 23 d’abril del 2015
POEMA AMB DATA (LXVI): NUDIGHEDDÜ
 |
| (Imatge de Bernardo Sardano, presa d'ací) |
40° 52'
15.22"N
8° 14' 32.38"
E
Vint-i-tres
d'abril
d'un any
qualsevol.
Hi ha el drac i la
rosa,
les ganes
d'eixir
en primera
plana
a tots els
diaris,
amollar la
frase
exacta i
solemne.
M'he promés
avui
que aniria a
poc
a poc amb el cotxe,
com si fóra nou
tot allò que el dia
em dóna en silenci.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre: la lluna,
la dansa del vent
sobre els camps de
blat,
la rosella anònima,
fràgil i inodora.
El vell que
arrossega
com un pes els anys
que encara ha de
viure,
i hi ha al fons dels
ulls
un bon rebolcó
amb la Rosalia,
que el fa somriure.
Sis mesos que ha
mort,
mai no ho va saber
el cornut de l'home,
i li diu bon dia
quan se'l troba al
bar
de la cantonada.
Encara em fascinen
les coses de sempre.
El galop del mar
a mitja vesprada,
el mot infinit,
un avió en l'aire.
Mire cap amunt
quan de sobte
arriben
estols de falzies
que trenquen els
somnis.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre. La mà
que busca la febre,
una sargantana
damunt de la pedra,
l'olor de les flors
a poqueta nit,
aquelles sandàlies
de goma, l'estiu
que mai no acabava.
Encara em fascinen
les coses de sempre,
la dificultat
és fer-les poemes.
Iban L. Llop
Batalles de
Sardenya
Ed. Bromera, 2011
Més sobre l'autor, ací
dilluns, 20 d’abril del 2015
TRAVESSAR L'OBLIT (Plany per l'Àfrica)
 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
que no hi plou.
Tu ja no hi ets
i només hi són
la pell i els ossos
i el ventre inflat
de gana i set
i l'horror
dels ulls desperts
de la criatura
que vas ser.
I trona el silenci
i trona la pols
i tu ja no hi ets
i només existeixen
el teu esquelet
abandonat
i l'aire ardent
i la filera
dels despullats
camí d'enlloc
que et miren
i comprenen
que no en sortiran
d'aquest immens naufragi
de terra polsosa i sang.
I tu ja no hi ets
i jo et miro
i em sorprenc plorant
les teves llàgrimes
sobre la meva pell
i sé que he fet tard
i que ja no puc fer més
que travessar l'oblit.
Jordi Carrió
Pols de vidre
Ed. La garúa, 2006
Més sobre l'autor, ací
divendres, 17 d’abril del 2015
ÁGREDA
 |
| (Imatge presa d'ací) |
Els passos detinguts per a sempre sota l'olor
reumàtica, vora el camí, dins la terra covada.
Si senties ara, corpenta lligada de mans, el baf de
l'àgil cabirol que mai no va poder escalfar-te.
Si veies les tiges dels cards soterrats, les seues flors
purpúries, les bràctees espinoses que creixen riba tu.
Si podies fregar la moneda de plata per al viatge.
Lentament, amb cura, netegen tots i cadascun dels teus
ossos, tots i cadascuns dels resquills, de les relíquies
sagrades: Temps emmordassat dins les medul·les:
L'esplendor de la ignomínia.
Joan Navarro
El plom de l'ham
Edicions 62, 2014
Més sobre l'autor, ací
dimarts, 14 d’abril del 2015
[QUÈ QUEDA DE LA LLUM SINÓ L'ESGUARD...]
 |
| (Imatge presa d'ací) |
Què
queda de la llum sinó l'esguard.
Hi ha una finestra incomprensible
a cada passa
des d'on vigilar la canviant
pal·lidesa de l'hivern.
Sempre inacabada,
es repeteix, però, aquesta pluja.
Es repeteix la despossessió,
i el carrer no sembla buit
sinó buidat.
No m'acostumo encara
a aquesta feixuguesa de vianant,
de transhumant immòbil
d'ombres i pronoms,
incapaç d'eludir els tolls
del desconcert
quan la memòria immediata
comença a doldre deshabitadament
navegable, de pressentida.
Hi ha mots que només conec per contrast.
Hi ha una finestra incomprensible
a cada passa
des d'on vigilar la canviant
pal·lidesa de l'hivern.
Sempre inacabada,
es repeteix, però, aquesta pluja.
Es repeteix la despossessió,
i el carrer no sembla buit
sinó buidat.
No m'acostumo encara
a aquesta feixuguesa de vianant,
de transhumant immòbil
d'ombres i pronoms,
incapaç d'eludir els tolls
del desconcert
quan la memòria immediata
comença a doldre deshabitadament
navegable, de pressentida.
Hi ha mots que només conec per contrast.
Antoni Martí
Dotze poetes joves valencians
Ed. Tàndem, 2000
Més sobre l'autor, ací
diumenge, 12 d’abril del 2015
dijous, 9 d’abril del 2015
[ENTRE EL TEU PARANY I EL MEU...]
 |
| (Imatge pròpia) |
solament una badia,
un vaivé.
La maregassa amolla els botons del temps
la tempesta no sopluja,
i jo em muir
menyspreant la drecera supletòria
i recusant les cesures
entre el teu desig i el meu.
És que ja no ens corprendran
mai més les ratlletes de la calma?
Entre el teu parany i el meu
solament una badia,
un vaivé.
Encarna Sant-Celoni i Verger
Dèria i fal·lera
La Forest d'Arana, 1996
Més sobre l'autora, ací
dilluns, 6 d’abril del 2015
POEMA AMB DATA (LXV): ABRIL, 6, 1327
 |
| (Imatge presa d'ací) |
Lasso!, che
mal accorto fui de prima
nel giorno
ch'a ferir mi venne Amore.
FRANCESCO PETRARCA
Encara et venç el desig
i és l'oblit inhabitable.
Ací, octubre de l'any mil nou-cents
vuitanta-tres, a la meua contrada
on moren els ànecs al crepuscle
i és dolça la fosca de l'hivern
em fereix el plovisqueig
i l'asclat mirall dels ulls
tant, amic, com a tu.
Veig, també, pels llamps que les vidrieres
esberlen, el seu vestit de nacre i perles,
l'altar de marbre, el rosetó de l'església
de Santa Clara, que per tu he sabut bella.
Abril d'encens. De pells
que fugen de la llum.
Com bandejar, doncs, de la memòria
l'estany pur dels seus llavis,
el primer vi que vas beure,
la vida quan venç la mort.
Ai, amic, mai no hauríem
d'haver-la conegut!
Ramon Guillem
L’hivern remot
Edicions Brosquil, 2001
Més sobre l'autor, ací
dissabte, 4 d’abril del 2015
POEMA AMB DATA (LXIV): SANT JERONI DE COTALBA (4 d'abril de 1988)
 |
| (Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, Alfauir) |
Pluja-ruixim,
l'arborada avinguda,
murs i merlets, la
torre, la font morta...
amb lleu remor
avancem (ens escorta
un vell desig de
tomar). La crescuda
del riu del cel ens
empeny vers la forta
ombra sens sol de
l'arbre no ploguda
des d’on mirem
absorts la boca muda
del monestir. De
sobte aquella porta
s'obri clement i ens
acull al seu si:
sorprés de calç el
nostre esguard s'afina
pel claustre-anell
que abraça un vell jardí.
Quin goig suau! La
Història veïna,
pedres amb roses velles
rosa fi...
i aquesta olor total
de tarongina!
Toni Mestre
Quadern d’enyor i de desig
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací
dijous, 2 d’abril del 2015
PENSAMENTS PINTATS (XXX)
 |
| (Imatge no identificada prea de la xarxa) |
Ara que hem
trobat les solucions a molts problemes, podem oblidar-les, doncs s’inicien
altres de nous.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
