EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 14 d’abril de 2015

[QUÈ QUEDA DE LA LLUM SINÓ L'ESGUARD...]

(Imatge presa d'ací)
Què queda de la llum sinó l'esguard. 

Hi ha una finestra incomprensible 
a cada passa 
des d'on vigilar la canviant 
pal·lidesa de l'hivern. 
Sempre inacabada, 
es repeteix, però, aquesta pluja. 
Es repeteix la despossessió, 
i el carrer no sembla buit 
sinó buidat. 
No m'acostumo encara 
a aquesta feixuguesa de vianant, 
de transhumant immòbil 
d'ombres i pronoms, 
incapaç d'eludir els tolls 
del desconcert 
quan la memòria immediata 
comença a doldre deshabitadament 
navegable, de pressentida. 

Hi ha mots que només conec per contrast. 

Antoni Martí
Dotze poetes joves valencians
Ed. Tàndem, 2000
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

De la llum queden totes les coses que d'alguna manera han donat claror a la vida...
Ho trobo bonic, caminar sota aquesta pluja fina, sota la foscor de la nit...Segurament hi haurà alguna finestra il·luminada...
Petonets.

Calpurni ha dit...

... i algú dins esperant.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada