EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

divendres, 17 d’abril del 2015

ÁGREDA

(Imatge presa d'ací)
Unes botes de pell, fang i ossos: 

Els passos detinguts per a sempre sota l'olor 
reumàtica, vora el camí, dins la terra covada. 

Si senties ara, corpenta lligada de mans, el baf de 
l'àgil cabirol que mai no va poder escalfar-te. 

Si veies les tiges dels cards soterrats, les seues flors 
purpúries, les bràctees espinoses que creixen riba tu. 

Si podies fregar la moneda de plata per al viatge. 

Lentament, amb cura, netegen tots i cadascun dels teus 
ossos, tots i cadascuns dels resquills, de les relíquies 
sagrades: Temps emmordassat dins les medul·les: 

L'esplendor de la ignomínia.


Joan Navarro
El plom de l'ham
Edicions 62, 2014
Més sobre l'autor, ací

0 han deixat la seua empremta:

Publica un comentari a l'entrada