(Imatge de Bernardo Sardano, presa d'ací) |
40° 52'
15.22"N
8° 14' 32.38"
E
Vint-i-tres
d'abril
d'un any
qualsevol.
Hi ha el drac i la
rosa,
les ganes
d'eixir
en primera
plana
a tots els
diaris,
amollar la
frase
exacta i
solemne.
M'he promés
avui
que aniria a
poc
a poc amb el cotxe,
com si fóra nou
tot allò que el dia
em dóna en silenci.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre: la lluna,
la dansa del vent
sobre els camps de
blat,
la rosella anònima,
fràgil i inodora.
El vell que
arrossega
com un pes els anys
que encara ha de
viure,
i hi ha al fons dels
ulls
un bon rebolcó
amb la Rosalia,
que el fa somriure.
Sis mesos que ha
mort,
mai no ho va saber
el cornut de l'home,
i li diu bon dia
quan se'l troba al
bar
de la cantonada.
Encara em fascinen
les coses de sempre.
El galop del mar
a mitja vesprada,
el mot infinit,
un avió en l'aire.
Mire cap amunt
quan de sobte
arriben
estols de falzies
que trenquen els
somnis.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre. La mà
que busca la febre,
una sargantana
damunt de la pedra,
l'olor de les flors
a poqueta nit,
aquelles sandàlies
de goma, l'estiu
que mai no acabava.
Encara em fascinen
les coses de sempre,
la dificultat
és fer-les poemes.
Batalles de
Sardenya
Ed. Bromera, 2011
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
Al començament l'he trobat molt bucòlic, després més quotidià...Malament el dia que ens deixi de fascinar la vida!!!
Petonets, Jesús.
La vida té petits tresors que ens enlluernen i, de vegades, no s'assabentem.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada