(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Aturem el rellotge d’etern
retorn (...)
Enric Sanç, ‘Levitat de l’ésser’
Les hores concèntriques, 2013
Un cabell llarg a l’arbitri de la brisa,
un bri de blat a la deriva del rierol.
La fulla que cau de l’arbre
dibuixa una ziga-zaga.
Mentre, no puc evitar-ho,
un rumb en la mirada
i el pensament a la deriva.
Durant eixe precís moment
el temps s’atura,
et converteixes en levitat
i pots escoltar el teu interior...
fins que la llunyana campana
fa sonar un quart
levitat breu.
Moments, paisatges, petits tresors
(poemari inèdit)
Més sobre l'autora, ací
[Poema que forma part del poemari guanyador del Xé Premi de poesia Teodor Llorente de La Pobla de Vallbona]
3 han deixat la seua empremta:
Quin goig poder viure moments com aquests...Que bé es mereixen un premi!
Bon vespre.
Gràcies, Jesús, per compartir-lo. Enric i tu vau ser els impulsors d'aquest poema, Enric per escriure el seu poema "Levitat de l'ésser" i tu per llegir-lo en la presentació del seu llibre. Escoltar un poema recitat fa que et moga més sentiments encara i el sentiment es va quedar guardat fins que va venir la inspiració.
Abraçada
Moments preciosos, M. Roser.
És un plaer compartir la teua poesia, Carme.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada