EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dimarts, 28 d’abril de 2015

PENSAMENTS PINTATS (XXXII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Imaginar tot allò que serem és com veure el paisatge des d’un tren que passa per un túnel. Ignorar-ho és com romandre impertèrrit en les vies per les que passarà el tren.



3 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Jo diria que més aviat és imaginar el paisatge quan el tren ha sortit del túnel...Un esclat de vida!
Bon vespre, Jesús.

Helena Bonals ha dit...

Ignorar-ho és com quedar-se amb el pedestal sense l'estàtua.
M'agrada molt.

Calpurni ha dit...

Millor eixir del túnel, M. Roser.
La veritat, Helena, que un pedestal sense estàtua és ben trist.
Gràcies pels comentaris,
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada