(Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, Alfauir) |
Pluja-ruixim,
l'arborada avinguda,
murs i merlets, la
torre, la font morta...
amb lleu remor
avancem (ens escorta
un vell desig de
tomar). La crescuda
del riu del cel ens
empeny vers la forta
ombra sens sol de
l'arbre no ploguda
des d’on mirem
absorts la boca muda
del monestir. De
sobte aquella porta
s'obri clement i ens
acull al seu si:
sorprés de calç el
nostre esguard s'afina
pel claustre-anell
que abraça un vell jardí.
Quin goig suau! La
Història veïna,
pedres amb roses velles
rosa fi...
i aquesta olor total
de tarongina!
Quadern d’enyor i de desig
Edicions Alfons el Magnànim, 1994
Més sobre l'autor, ací
0 han deixat la seua empremta:
Publica un comentari a l'entrada