EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 9 d’abril de 2015

[ENTRE EL TEU PARANY I EL MEU...]

(Imatge pròpia)
Entre el teu parany i el meu 
solament una badia, 
un vaivé. 

La maregassa amolla els botons del temps 
la tempesta no sopluja, 
i jo em muir 
menyspreant la drecera supletòria 
i recusant les cesures 
entre el teu desig i el meu. 

És que ja no ens corprendran 
mai més les ratlletes de la calma? 

Entre el teu parany i el meu 
solament una badia, 
un vaivé.


Encarna Sant-Celoni i Verger
Dèria i fal·lera
La Forest d'Arana, 1996
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Estava llegint la frase que tens a dalt i penso que comparar la poesia amb els tatuatges...La poesia embelleig els infants, en canvi els tatuatges són com una taca, per a mi...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Maltractament del cos, dic jo, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada