EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dijous, 23 d’abril del 2015

POEMA AMB DATA (LXVI): NUDIGHEDDÜ

(Imatge de Bernardo Sardano, presa d'ací)

40° 52' 15.22"N 
8° 14' 32.38" E 

Vint-i-tres d'abril 
d'un any qualsevol. 
Hi ha el drac i la rosa, 
les ganes d'eixir 
en primera plana 
a tots els diaris, 
amollar la frase 
exacta i solemne. 
M'he promés avui 
que aniria a poc 
a poc amb el cotxe,
com si fóra nou
tot allò que el dia
em dóna en silenci.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre: la lluna,
la dansa del vent
sobre els camps de blat,
la rosella anònima,
fràgil i inodora.
El vell que arrossega
com un pes els anys
que encara ha de viure,
i hi ha al fons dels ulls
un bon rebolcó
amb la Rosalia,
que el fa somriure.
Sis mesos que ha mort,
mai no ho va saber
el cornut de l'home,
i li diu bon dia
quan se'l troba al bar
de la cantonada.
Encara em fascinen
les coses de sempre.
El galop del mar
a mitja vesprada,
el mot infinit,
un avió en l'aire.
Mire cap amunt
quan de sobte arriben
estols de falzies
que trenquen els somnis.
Encara em fascinen
les mateixes coses
de sempre. La mà
que busca la febre,
una sargantana
damunt de la pedra,
l'olor de les flors
a poqueta nit,
aquelles sandàlies
de goma, l'estiu
que mai no acabava.
Encara em fascinen
les coses de sempre,
la dificultat
és fer-les poemes.

Iban L. Llop
 Batalles de Sardenya
Ed. Bromera, 2011
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Al començament l'he trobat molt bucòlic, després més quotidià...Malament el dia que ens deixi de fascinar la vida!!!
Petonets, Jesús.

Calpurni ha dit...

La vida té petits tresors que ens enlluernen i, de vegades, no s'assabentem.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada