 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
que no hi plou.
Tu ja no hi ets
i només hi són
la pell i els ossos
i el ventre inflat
de gana i set
i l'horror
dels ulls desperts
de la criatura
que vas ser.
I trona el silenci
i trona la pols
i tu ja no hi ets
i només existeixen
el teu esquelet
abandonat
i l'aire ardent
i la filera
dels despullats
camí d'enlloc
que et miren
i comprenen
que no en sortiran
d'aquest immens naufragi
de terra polsosa i sang.
I tu ja no hi ets
i jo et miro
i em sorprenc plorant
les teves llàgrimes
sobre la meva pell
i sé que he fet tard
i que ja no puc fer més
que travessar l'oblit.
Jordi Carrió
Pols de vidre
Ed. La garúa, 2006
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
És ben bé això, la pell els osos i les llàgrimes i uns ulls que miren sense entendre res...
Bon vespre.
Ben dura la realitat que ens envolta i de vegades no la veiem.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada