19-5-95 A ROTERS

(C/ Roters, València. Imatge no identificada preea de la xarxa)

A E., que m'acompanyava.

El prestigi de la pedra picada et cau al damunt com si d'un ruixat

d'indignacions es tractara, sorprès i nu. Com si d'una vesprada d'amor,

d'un encant discret i fugaç a la vista. Com si tot el que veus fóra teu.

Com si el cos que transita la vorera fóra teu. Com si tot, cos i pedra,

responguera al mateix ideal, al mateix armorial d'ardents sensacions.

I no ho és. I aqueix cos desapareix amb el mateix onejament gloriós

—car sabem com existeix, com viu, aqueixa glòria, absent d'enciclopèdies—

amb què ha arribat. A poc a poc, amb el crepuscle sobre la pedra cuita.

Alexandre Navarro i Tomàs

Ex-vot

Ardeas Poesia, 1987

Més sobre l'autor ací i ací