EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

dijous, 14 de maig de 2015

LES DONES DE WINSPERG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fores a Winsperg, Carlota, aquella alba callada 
i em dugueres a l'esquena com un feix 
de llenya prima i delicada -car un poble 
no val més que el rosar d'una besada 
ni sega els camps la dalla de Saturn- 
Tu no ho recordes, ho vius encara;  
ets la mateixa  
i per això no et cal. Jo  
som també el que era. allò mateix  
-un feix de carn que una dona arrossega  
cap a l'altra banda de l'Orc-,  
pro duc encara, com una vira encesa,  
el somrís del rei just clavat a dins la pell   
i per això malembast   
mals versos amb records que no són meus,   
pro que em conhorten   
molt més que no si ho fossin  
i em crec encara
-sempre mig desfermat i a punt   
de ser només llenya escampada    
en un camí desert—    
que és un altre qui viu rera els meus ulls    
i que jo som, Carlota, la llum.
només la llum que tafaneja entre les coses.


Andreu Vidal
Els dies tranquils
Gregal llibres, 1988
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquesta llum que ve de la fortalesa de les dones...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Llum forta, inextingible.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada