EMPREMTES

El buen poema no interpreta el mundo, le añade algo nuevo. ADA SALAS

dijous, 14 de maig de 2015

LES DONES DE WINSPERG

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Fores a Winsperg, Carlota, aquella alba callada 
i em dugueres a l'esquena com un feix 
de llenya prima i delicada -car un poble 
no val més que el rosar d'una besada 
ni sega els camps la dalla de Saturn- 
Tu no ho recordes, ho vius encara;  
ets la mateixa  
i per això no et cal. Jo  
som també el que era. allò mateix  
-un feix de carn que una dona arrossega  
cap a l'altra banda de l'Orc-,  
pro duc encara, com una vira encesa,  
el somrís del rei just clavat a dins la pell   
i per això malembast   
mals versos amb records que no són meus,   
pro que em conhorten   
molt més que no si ho fossin  
i em crec encara
-sempre mig desfermat i a punt   
de ser només llenya escampada    
en un camí desert—    
que és un altre qui viu rera els meus ulls    
i que jo som, Carlota, la llum.
només la llum que tafaneja entre les coses.


Andreu Vidal
Els dies tranquils
Gregal llibres, 1988
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Aquesta llum que ve de la fortalesa de les dones...
Petonets.

Calpurni ha dit...

Llum forta, inextingible.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada