EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

diumenge, 3 de maig de 2015

CLAUSURA

(Imatge presa d'ací)
Pels badalls oberts de la finestra 
s'endinsaven els ulls del matí, 
fragments solars que il·luminaven les bigues del desig. 
Però que fràgil l'engranatge que movia 
d'aquella persiana els designis. 
Guillotina que inesperadament caigué  
sobre l'alé de la llum i clausurà l'aire.  
Tan hermètic que res  
no el pot penetrar. Ni tan sols  
l'odi.

Christelle Enguix
L'arbre roig
Edicions Brosquil, 2007
Més sobre l'autora, ací 

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Que bonics aquests ulls del matí que entraven per la finestra, mentres va durar la seva llum...La foscor l'ha apagada!
Bona tarda, Jesús.

Calpurni ha dit...

Després de la foscor ve la llum.
Gràcies, M. Roser, pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada