EMPREMTES

La poesia és el món fugitiu, incomprensible i fràgil d'allò que no es pot repetir mai. ALAIN VERJAT

divendres, 29 de maig de 2015

LA MÀ DEL PARE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Sostenia la mirada 
sobre la mar perfumada 
de tarongers tacats de blanca 
esperança de futures 
rialles de llavis àcids. 

El gos de casa bordava 
somnis d'aiguatge a la lluna 
quan les ombres dels miralls 
creixen gegantines 
sembrant les nits de misteris. 

Llavors, la mà de fogassa 
del pare inventava teules 
protectores que allunyaven 
les grenyes fosques dels somnis 
cargolant la llum dels àngels.

Pasqual Mas
Biblioteca de guerra
Edicions Brosquil, 2001
Més sobre l'autor, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Molt tendre...El gos bordant a la lluna i la mà protectora del pare i la llum dels àngels allunyant malsons...
Bon vespre Jesús.

Calpurni ha dit...

Els pares sempre ambla tendresa a les mans.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada