(Imatge presa d'ací) |
s'endinsaven els ulls del matí,
fragments solars que il·luminaven les bigues del desig.
Però que fràgil l'engranatge que movia
d'aquella persiana els designis.
Guillotina que inesperadament caigué
sobre l'alé de la llum i clausurà l'aire.
Tan hermètic que res
no el pot penetrar. Ni tan sols
l'odi.
L'arbre roig
Edicions Brosquil, 2007
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Que bonics aquests ulls del matí que entraven per la finestra, mentres va durar la seva llum...La foscor l'ha apagada!
Bona tarda, Jesús.
Després de la foscor ve la llum.
Gràcies, M. Roser, pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada