 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
sobre la mar perfumada
de tarongers tacats de blanca
esperança de futures
rialles de llavis àcids.
El gos de casa bordava
somnis d'aiguatge a la lluna
quan les ombres dels miralls
creixen gegantines
sembrant les nits de misteris.
Llavors, la mà de fogassa
del pare inventava teules
protectores que allunyaven
les grenyes fosques dels somnis
cargolant la llum dels àngels.
Pasqual Mas
Biblioteca de guerra
Edicions Brosquil, 2001
Més sobre l'autor, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Molt tendre...El gos bordant a la lluna i la mà protectora del pare i la llum dels àngels allunyant malsons...
Bon vespre Jesús.
Els pares sempre ambla tendresa a les mans.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada