(Papallona de cor lliure. Il·lustració d'Àngel Carrreras Devis ) |
«No res no ens queda
del que tant estimavem,
sols unes ombres.»
Montserrat Abelló
L'hora de la desesperança arribà amb tu.
No ha passat el maleït temps erm.
Tu estaves allí, tan llunyà, tan distant.
Hem aprés amb el temps a mesurar
paraules i fets per no tornar-nos bojos.
La bogeria em fa por.
L'amor encara me'n fa més.
No hi ha temps per tornar
a les vesprades d'aquell estiu,
que ens embolicà.
Com que era fet per a nosaltres!
No vaig saber travessar la barrera,
potser avui seria una altra cosa,
però ha passat el maleït temps
i res no ens queda,
o potser sí?
Papallones silenciades sobre una mar de gel
Onada edicions, 2015
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Encara que ens sembli que el temps passa i no deixa petja, sempre ens queden un munt de records...
Bon cap de setmana.
I sempre procurem que siguen els millors.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada