(Muralla de Tarragona) |
a vegades enganya, es torna símbol,
oposa els pensaments que s'avenien
I es fa dolor entre el desig dels cossos.
Lenta articulació dels anys i els dies
en muntants invisibles, desiguals:
al cantó de la llum fa néixer la memòria, aurora
d'infinit, fugaç, que els déus envegen.
A l'ombra, en canvi, colga el temps perdut,
llarg oblit enterrat a les heures.
Quan m'acosto, furtiva, a la finestra amb reixes,
sento el dolor de la frontera.
Ella separa les presències vives,
la intuïció de la carn i la pausa del goig.
Defensa vertical, dic contra l'aigua imaginada,
contra el desfici de la sang,
més que un mur és la força defensiva
del seu cos contra el meu.
Olga Xirinacs
La muralla dins Ossa Major
Ed. Òmicrom, 2009 (1a Edició, Ed. Columna, 1993)
6 han deixat la seua empremta:
Jo n'he penjat un de La muralla, també!
Bonica felicitació, la teva.
Aferradetes!
bona tria Jesús, reconec que sóc un desastre en això de deixar comentaris, però vull que sàpigues que llegeixo tot el que publiques.
salut
Fa goig passejar pels blogs i anar llegint els homenatges a l'Olga.
Espero que totes aquestes mostres d'estimació, l'hi arribin a l'Olga com un preciós ram de flors primaverals...
I que els nostres bons desitjos, es facin realitat el proper any!!!
Bon vespre, Jesús.
Una iniciativa estupenda i una molt bona tria.
Publica un comentari a l'entrada