(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Novament sacsaré els peixos dins la sang
com ho fan els mariners amb les paneres.
JOAN F. GREGORI
que agombola un destí de besos d'aigua,
uns versos com garbí de llavis vius
i la llum de tu que destil·la l'alba.
La lluna disfressada de girafa
s'escola pel laberint dels teus dits
i en dolces onades d'ulls i escuma
m'alfabetitzes la pell amb l'alé.
És per això que amaneixen parpelles
sobre el coixí fugaç de l'esperança
i adoben el somni de les orquídies.
Jo, des d'ací, t'intente la mar, creu-t'ho,
en aquests peixos de carn i colors
que em baten el desig de navegar-te.
Mar d'heura (dins de Paraula del retorn - Tria personal 1988-2000)
Brosquil Edicions, 2002
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
El mar, sempre tant inspirador, fins comparar-hi un amor que il·lumina com la llum de l'alba...
Bon vespre, Jesús.
...i acompanya en la nit amb el seu suau soroll.
Gràcies pel comentari M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada