(Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Cap al primer d'agost
els gargots invisibles
començaven a roncar i era la gespa
tan dura com el cànem i no hi havia
color — només el
color de la sorra — i
caminàvem descalços
descalços des del vint
de juny i hi havia voltes
que ens oblidàvem de donar corda al teu
despertador i algunes nits
bevíem càlida i nítida ginebra
en vells gots de gelea mentre
s'amagava el sol
com un barret vermell i
un dia em vaig nugar el cabell darrere
amb una cinta i em vares dir
que gairebé semblava
una dama puritana i el que
millor recorde és que
la porta de la teua cambra
era la porta de la meua.
Poemes d’Anne
Sexton
Associació Cultural de Filologia, 1983
Separata de Llir entre cards
[Traducció de J.P. Montaner i Isabel Robles]
2 han deixat la seua empremta:
Comparteixo alguns d'aquests records tan agradables;
caminar descalça a l'estiu sentint l'escalfor de la terra, portar llaços als cabells...
Bon estiu , Jesús.
Jo, llaços als cabells que ja no hi són, pocs, però sentir l'escalfor de la terra també m'agrada, M. Roser.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada