EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

diumenge, 27 de setembre del 2015

COM ULISSES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)
De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
                                       i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
                                      quan arribem a Ítaca.

Imma López Pavia
Santuaris
Ed. Denes, 2015
Més sobre l'autora, ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Seia una passada que als ulls ens hi quedessin els colors de les coses boniques que veiem...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Encara que no ens queden tenim sempre la possibilitat de reviure'ls.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada