 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
De retorn a casa, el viatger guarda
a la mirada blaus intensos d'aquells mars
que va navegar Ulisses, verd d'olivera.
Per moments l'estiu, ardit guerrer, emula
aquell antic periple que ens configura.
Restem enllaçats com la nit a la fosca
a la llegenda del mariner. Pelegrins
incerts nosaltres també plens d'aventures,
sense Circes ni Cíclops. Reduïts
els nostres dies a la condemna
de guanyar un plat de llentilles,
arrossegar el tedi de les hores
i un horitzó planer.
Abocats a una jubilació alimentícia,
casa amb xiprer, oli a la taula,
algun llibre per llegir, converses,
l'alé càlid dels amics i un gos
que ens reconega i ens lladre alegre
quan arribem a Ítaca.
Imma López Pavia
Santuaris
Ed. Denes, 2015
Més sobre l'autora, ací
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Seia una passada que als ulls ens hi quedessin els colors de les coses boniques que veiem...
Bon vespre, Jesús.
Encara que no ens queden tenim sempre la possibilitat de reviure'ls.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada