("Nit clara". Imatge pròpia) |
Quin record enyores
en meitat de la nit i la pluja,
de la suau música de cambra?
Quin cos que vas estimar més que cap altre,
quina presència, quin cor que t'estimava,
quins ulls amb tot el teu món dins d'ells?
Saps ara que només per aquells instants
en la seua companyia
ha pagat la pena viure,
per aquella alegria que habitava,
entre insomnis i dubtes,
el teu temps solitari,
per aquelles nits d'estiu, de desig i d'absència,
resplendents, lluminoses.
Del temps present
Ed. Bromera, 1998
Més sobre l'autor, ací
2 han deixat la seua empremta:
M'agrada la paraula remembrança...Un marc idíl·lic, per reviure bells records.
Preciosa la foto!
Petonets.
A mi també m'agrada la paraula, M. Roser, té tantes connotacions!
M'agrada que t'agrade la meua foto.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada