 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
les banderes, així vam començar
a desestimar-nos.
I quin espectacle el nostre,
fabricant debades una esperança
rere l'altra.
D'aquests anys, sí,
queden alguns bells records,
espases que brillen
fins en les tenebres.
Però ara ho veig clar:
érem un arbre que creixia
amb destrals a les arrels.
Quantes vegades
se m'ha esborrat aquest poema
per les llàgrimes.
Manuel Forcano
Ciència exacta
Ed. Proa, 2014
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
M'agrada molt Manuel Forcano. No és pretenciós, i arriba. El que diu em toca, a més.
Sort que encara en queden bells records, encara que les llàgrimes els faci veure una mica borrosos...
Bon vespre, Jesús.
Sí Helena, gran poeta Manuel Forcano.
Els recodrs, M. Roser, si són bons sempre perdurem.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada