 |
| ( L'esquelet suïcida. Fons H. V. Tozer. MAE. Imatge presa d'ací) |
Continuarà cercant els aliments per al minotaure de la perversió entre els esbarzers de les móres més agres. El grill s'esforça a fer que ploga l'estupefacció a les grans ciutats des del seu amagatall a les clavegueres del llenguatge. Ja no vol fer morir els homes en guerres civils, ha trobat un mètode més cruel: que muiren de quotidianitat. Botigues i mocs ompliran llurs ànsies i desmais. Mai no tindran record del dolor de l'absència de dolor. Només patiran infeccions higièniques com les amebes. L'home, que era un digne rival per a les malalties del nas, ha mort; mai més els déus habitaran al corral de les pupil·les. El poeta és un esquelet ressec suspès a la plaça de l'Òpera. Si queda algun incrèdul, pot alçar la vista i comprovar-ho.
Francesc Mompó
Atlàntic
Voliana Edicions, 2015
Més sobre l'autor, ací
Entrades
3 han deixat la seua empremta:
Ostres, és molt bon text. I a més, divertit, cosa ja molt difícil.
Salut.
Pinta molt malament als pobres poetes...
Bon vespre.
Al cap i a la fi què és el poeta, una pobre persona que implora paraules.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada