 |
| (Filadora amb la seua filosa. Tabarka. Tunísia. S. IV dC. Museu del Bard. Reproducció de la meua propietat) |
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela del demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i d'argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellesa que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Joan Alcover i Maspons
Entrades
2 han deixat la seua empremta:
Preciosa i emblemàtica cançó, alguna vegada l'he llegida amb públic...M'agrada molt com la canta la M.del Mar!
Bon vespre, Jesús, per cert que ahir devia ser el teu Sant, per si de cas felicitats!!!
Un himne preciós, sí, M. Roser.
I no, ahir no va ser el meu sant. L'església el celebra el dia 1 de gener, dia que se suposa que hauria d'haver nascut Jesús. És també el sant dels Manels i Manuels ja que Emmanuel vol dir "Déu amb nosaltres"=fill de Déu. De totes maneres, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada