EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dijous, 10 de desembre del 2015

LA FRONTERA

(Albufera de València. Imatge pròpia)
Ell va insinuar-li 
que no trobarien passaports per a l'eternitat, 
que no tenia solucions, 
tampoc alternatives. 
Eren víctimes d'un excés de solitud, 
àngels d'ales amputades 
devorant-se les mirades 
entre l'all-i-pebre 
en un petit port de l'Albufera.

David Castillo
La  muntanya russa
Pagès editors, 1993
Més sobre l'autor, ací i ací 

4 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Potser hi ha algun falsificador d'aquests passaports.És que tanta solitud...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

... no és bona, no.
Gràcies pel comentari, M. Roser.
Salut, companya i poesia!

Helena Bonals ha dit...

N'hi ha que no ho insinuen, ho diuen directament. Fa fàstic tan poc romanticisme.

Calpurni ha dit...

I tant, Helena, cal més romanticisme.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada