(imatge no identificada presa de la xarxa) |
amb un grapat de versos orfes
i tot l'excés del passat rebentant
les ninetes dels ulls que ja no miren, només recorden?
Què fas després que les ungles als pupitres
del tedi han ennegrit, com foscos insectes sense ales?
T'asseus i acceptes la mica d'encorbament del cos
sobre els llibres vells —a fora encongeix el
temps com llana humida.
T'avens a la cotilla d'un enuig molt insistent
que et dóna raons per a queixar-te i no fer res.
I abandones la mètrica perquè el món et pesa més.
Què fas cercant miralls que falsegen
la dignitat d'arrodonir el gest insatisfet?
Tal vegada acceptar els límits sigui més
dolç que un batec d'àngel als llavis, però,
els anys de la poesia passen
i els seus mots envidrats et tallen les venes.
Olis sobre paper
Ed. 3i4, 1996
Més sobre l'autora, ací
2 han deixat la seua empremta:
Amb trenta dos anys en queden molts encara per fer poesia...Trobo que és una mica pessimista!
Bon vespre, Jesús.
Tal vegada perquè no imagina què pot viure encara.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!
Publica un comentari a l'entrada