EMPREMTES

La poesia vol ser, bàsicament, intuïtiva. JOSEP MIR

dimecres, 2 de març del 2016

UNA CASA

(La casa buida - Sunol Tomas. Imatge presa d'ací)
Era una casa sense nom, 
com són les cases del record 
quan han deixat de ser un bon lloc 
des d'on poder tornar a estimar. 

Per dins, encara era més buida: 
la cuina-menjador, el bany 
i un passadís desangelat 
i fosc i, al fons, aquella porta 
que vas obrir sense motiu 
creient que algú la tancaria. 

Ho has intentat tantes vegades!  

Però la porta sempre queda  
mig oberta, com si dubtés  
del que ha de fer, perquè no sap  
si tornaràs per retrobar-te,  
o si el que vols és oblidar  
la part de tu que s'hi va perdre.  

Era una casa de ningú,  
un lloc de pas enmig la nit  
més freda i trista de gener  
de mil nou-cents vuitanta-tres.  

És tot el que recordes. Cap  
objecte, cap aroma. Res.

Xavier Macià
Obre les mans
Edicions 62, 2015
Més sobre l'autor, ací

3 han deixat la seua empremta:

Helena Bonals ha dit...

Com colpeix aquest poema!

M. Roser ha dit...

Un poema preciós, una casa sense nom, una casa buida, però plena de records...
Potser per la porta oberta hi tornarà a entrar l'amor que algú vol retrobar...
Que no hi entri l'oblit. Una casa trista i buida, bé pot tornar a ser alegre si la memòria ens és favorable...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Una casa buida de records fa por.
Gràcies pels comentaris.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada