UNA CASA

(La casa buida - Sunol Tomas. Imatge presa d'ací)

Era una casa sense nom, 
com són les cases del record 
quan han deixat de ser un bon lloc 
des d'on poder tornar a estimar. 

Per dins, encara era més buida: 
la cuina-menjador, el bany 
i un passadís desangelat 
i fosc i, al fons, aquella porta 
que vas obrir sense motiu 
creient que algú la tancaria. 

Ho has intentat tantes vegades!  

Però la porta sempre queda  
mig oberta, com si dubtés  
del que ha de fer, perquè no sap  
si tornaràs per retrobar-te,  
o si el que vols és oblidar  
la part de tu que s'hi va perdre.  

Era una casa de ningú,  
un lloc de pas enmig la nit  
més freda i trista de gener  
de mil nou-cents vuitanta-tres.  

És tot el que recordes. Cap  
objecte, cap aroma. Res.

Xavier Macià

Obre les mans

Edicions 62, 2015

Més sobre l'autor, ací