HÍBRIDS

(Il·lustració de la portada del llibre. Eric Zener)

Al principi vam ser peixos

Vides a l'altra banda de l’espill

on l'ànima és una suau muntanya russa

i el cos lleu

               res

Quelcom o algú

                un instint, un pressentiment, un profeta

ens va empènyer a travessar l'horitzó platejat

La mar que es va obrir per deixar-nos pas

va encegar el camí de tornada

I aquí estem

a la riba de l'impossible

encallats en aquesta naturalesa de fang

             aigua en més d'un 70%

             terra en menys d'un 30%

Híbrids desequilibrats, inadaptats, apàtrides

l'ànima bruta d’arena

els ulls en plor

Condemnats per l'amor voraç de les nostres mares

            L'aigua que anhelem ens ofegarà

            La terra que ens dol ens esmicolarà

Esgotats per la gravetat que ens crucifica

éssers assedegats sempre boquejant

Bastards de fang

però fang enverinat pel somni primigeni

Estimat, mira’m

El teu cos i el meu contenen un mar

on l'aigua, saliva i sang, és dolça

on l'aigua, suor i llàgrimes, és salada

Estimat, vine a mi

Salpem

Nuria Barrios

El hilo del agua

Algaida poesia, 2004

Més sobre l'autora, ací

[Traducció del castellà feta per  mi]