EMPREMTES

El poema es algo que murmura muy bajito, y hace falta silencio para poder oírlo.CHANTAL MAILLARD

dimecres, 22 de juny del 2016

L'ESCRIBA ASSEGUT


Era tanta la mort 
que no bastaven les piràmides 
per imaginar l'altre món. 
Calia la posició asseguda 
de qui asserena el pas de lluna i sol. 
Calia aquest papir entre els genolls 
per inventar-se un riu sobre la tinta. 
Calia aquest esguard a l'infínit 
com qui escruta en la ment 
el que no és en la ment. 
Bo i assegut, 
esperes l'univers. 
I en els teus signes ressuscites, 
descobert d'entre els morts, 
el fruit fabulat per la llum.

                                      Vicenç Llorca
Paraula del món (Antologia 1983-2003)
Poesia 3i4, 2003
Més sobre l'autor, ací  i ací

2 han deixat la seua empremta:

M. Roser ha dit...

Curiós això de relacionar la postura amb la mort...
Bon vespre, Jesús.

Calpurni ha dit...

Sempre es mor d'alguna manera.
Gràcies pel comentari.
Salut i poesia!

Publica un comentari a l'entrada